Showing results by narrator "~mora" in All Categories

Nella Parte III del Libro IV Tolstoj spiega come le regole convenzionali della guerra, ma anche le opinioni degli storici, siano insufficienti per spiegare quello che è successo nel 1812 in Russia. Egli sostiene che la forza di un esercito sta sostanzialmente nello spirito delle truppe e del popolo piuttosto che nel numero di soldati.

Mentre a Pietroburgo Helène Besuchova si ammala e improvvisamente muore per un attacco di angina pectoris (molti pensano che si sia suicidata a causa dei suoi problemi amorosi) e la corte dello zar piange la sorte di Mosca occupata da Napoleone, Nicolaj Rostov si reca a Voronez per conto del comando di divisione con il compito di acquistare dei nuovi cavalli. In questa città di provincia, lontana dalle spaventose conseguenze della guerra e dell'invasione francese, Nicolaj reincontra la principessina Marja Bolchonskaja, ancora in lutto per la morte del padre.

Il comandante in capo dell'esercito russo Kutuzov, dopo la battaglia di Borodino, decide di ritirare le truppe oltre Mosca e di lasciare entrare Napoleone nella città santa della Russia e occuparla. Il conte Rastopcin che governa la città in nome dell'imperatore, e che vorrebbe resistere all'occupazione francese non riesce ad impedire agli abitanti, specialmente la classe nobile, di abbandonare la città. Nel frattempo, a Pietroburgo, Helène è corteggiata da due nobiluomini e lei, convertitasi al cattolicesimo, intende sposarli e chiedere il divorzio a Pierre.

Questo episodio si concentra prevalentemente sulla storica battaglia di Borodino, a ovest di Mosca, fra l'esercito francese e quello russo, e sul vagabondare di Pierre Bezuchov sul campo di battaglia. Inizia con il bombardamento della città di Smolensk da parte dei francesi. Qui arriva Alpatyc, l'attendente del vecchio principe Bolkonskij, per raccogliere informazioni sulla necessità di evacuare Lysyia Gory; egli incontra il principe Andrej che raccomanda alla sorella e al padre di lasciare la proprietà e di portarsi verso Mosca perché Smolensk è ormai perduta.

Nel giugno del 1812 Napoleone passa il confine della Russia con le sue truppe. È l'inizio della guerra. Tolstoj argomenta che il tipico modo di spiegare la storia attribuendo i grandi eventi alla politica e alle decisioni di alcuni uomini è insufficiente. Per lui la storia è il prodotto di infinite cause, spesso insignificanti: è il destino che ne dirige il corso.

Nel 1810 Nicolaj Rostov torna a casa dal reggimento e viene informato del fidanzamento della sorella Natasha con il principe Andrej Bolkonskij. Nicolaj partecipa ad una battuta di caccia al lupo (qui Tolstoj descrive nei minuti dettagli e in modo mirabile questa caccia con i cani). Uno zio dei Rostov, anch'egli fra i cacciatori, alla sera invita Nicolaj, Natasha e gli altri a cena nella sua spartana casa in mezzo ai boschi. Qui Natasha si esibisce in una danza popolare frenetica al suono della balalaika. Tutti sono contenti e felici, specialmente Natasha e Nicolaj.

Nel 1809 mentre la Russia si allea con la Francia contro l'Austria, il principe Andrej visita il conte Rostov e nota Natasha e Sonja. Scatta qualcosa nell'animo del principe, sia per Natasha che per i suoi progetti di tornare alla vita civile e politica. Il principe torna a Pietroburgo e si occupa con grande zelo delle riforme necessarie e volute dall'imperatore, soprattutto di quelle dei codici di diritto civile, amministrativo e militare. Qui Andrej acquista una reputazione politica e morale che tutti gli riconoscono.

Parte I: Nikolaj Rostov, Denisov e Dolochov tornano a Mosca dopo la sconfitta di Austerlitz. Rostov, con Denisov, rientra a casa dove viene ricevuto con grande felicità e allegria da tutta la sua famiglia. Il conte suo padre organizza al Club Inglese un sontuoso banchetto in onore del principe Bagration con la presenza di tutta la società moscovita che "conta". Qui, Pierre, saputo da una lettera anonima che Dolochov è l'amante di sua moglie, lo sfida a duello. Senza saper nulla di armi Pierre riesce, quasi per caso, a ferire gravemente Dolochov.

Pierre, erede straordinariamente ricco, si convince (o meglio, viene convinto sotto la pressione della famiglia Kuragin) a sposare Helène. Anatole Kuragin, insieme col padre Vasilij, fa visita alla famiglia Bolkonskij a Lysyia Gory per proporsi come marito della principessa Màrja, ma commette l'imprudenza di flirtare con M.me Bourienne e viene cortesemente rifiutato dalla principessa.

L'episodio 2 (Libro I, parte II) è tutto dedicato alla guerra fra la Francia di Napoleone e l'Austria e la Russia. Siamo nel 1805 e le armate si scontrano in Austria, vicino a Vienna, occupata dai francesi. Tutto l'episodio si basa sulle azioni di guerra e sui risvolti psicologici che tutto ciò ha in alcuni dei protagonisti principali: Andrej Bolkonskij e Nikolaj Rostov, che sono sul campo. Tolstoj introduce anche altri due personaggi importanti: Dolochov e Denisov che partecipano ai combattimenti comandati dal generale Kutuzov.

Membres del club d’aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d’estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d’Eslavònia en un paradís turístic... tots aquests reis menors de corones rovellades tenen el mèrit de fer que l’excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malkoč, esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.

Amb Els anys salvatges, Xavier Vernetta fa un recorregut per la Barcelona dels anys setanta, quan la cuitat era una festa de creativitat que es movia entre la repressió de la dictadura franquista i la llibertat d'una democràcia encara per definir.

Amb el drama dels desnonaments i la indefensió del poble davant la posició dominant dels bancs, l’Andreu Torrent torna a Barcelona després de viure vint anys a Suècia. Abandonat per la dona, acomiadat de la feina i sense sentir-se part d’enlloc, el pis heretat per la mort de la mare el fa enfrontar-se amb la crua realitat del poder dels bancs._La mort del director de l’oficina i un particular descens als inferns en un recorregut pels baixos fons de la ciutat, posarà l’Andreu en una dubtosa posició davant la investigació de l’assassinat.

Sherman Comet no és gaire llest. El que més li agrada a la vida és seure davant el televisor amb una cervesa a la mà. O mirar els escots de les dones. És un dropo, un estudiant pèssim que malviu en un pis tronat al Harlem de Nova York. Per desgràcia, ell és l'únic que pot evitar que d'aquí sis dies un forat negre s'empassi la Terra. Ara sha de veure si serà capaç de fer-ho. O si tan sols voldrà posar-s'hi. Li caldrà una bona dosi de persuasió per part de Vivian Bentley, la noia dels seus somnis i la persona que més l'odia en aquest planeta.

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència.

"La Nau" és l’obra guanyadora del prestigiós premi de novel·la curta Just M. Casero. La intrigant història d’uns personatges que viuran una experiència extraordinària. Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada. Quà es Xeix? Quà els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i que finalment no et deixa indiferent.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Mishima, Joan Colomo, Bankrobber, Manel, Antònia Font, Anna Cerdà, David Carabén, Sanjosex, Mazoni, Za!, Anímic, el PopArb, l’Heliogàbal i molts altres protagonistes i llocs comuns d’una certa escena musical catalana contemporània es troben dins d’aquest llibre. Però, d’on surt, ben bé? Quin abast té, aquest eco? S’expandeix o es contrau? Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s’articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur.

Els herois de la nit parteix dels fets històrics que van esdevenir-se a Menorca (a la novel·la, Pregonda) l’any 1563, quan els turcs van fer una ràtzia a l’illa i es van endur 5.000 habitants a Constantinoble com a esclaus. La narració se centra en el jove Arnau Vidal, que aconsegueix fugir del captiveri i localitzar el seu germà, que s’ha convertit a l’islam i està vivint còmodament a la pròspera i fascinant Constantinoble. Arnau Vidal no cessa en l’intent d’implicar els illencs en el rescat dels compatriotes segrestats pels turcs i demana ajuda al rei Felip II, però res no serà fàcil.

Una nit en què està a punt de nevar, una dona espera la seva filla petita, que no acaba d''arribar mai. El periple londinenc d'un escriptor a qui han encarregat una missió compromesa i que acabarà realitzant-ne una altra de ben diferent. Un professor enigmàtic torna gairebé dues dècades més tard, quan ja ningúno pensava en ell. Una angelical collidora de flors que s'acosta als noranta anys.