Episodes

  • Khurasana - Biaix de gènere i salut
    Jun 25 2026
    Durant dècades, la medicina ha funcionat sota un model androcèntric, és a dir, el cos masculí ha estat considerat l’estàndard per diagnosticar, investigar i tractar malalties. Aquest biaix estructural ha invisibilitzat les diferències biològiques i socials entre sexes i ha forjat injustícies en l’atenció sanitària. És el que coneixem com a biaix de gènere en la salut. Parlem amb Mariona Farrés, infermera des del 2004 i doctora. Màster en recerca i innovació en cures infermeres. Porta més d’una dècada com a professora en el Grau d’infermeria, primer en el Campus Sant Joan de Déu i des del 2024, a la Facultat d’Infermeria de l’Universitat de Barcelona. Amb 20 anys d’experiència en cures intensives pediàtriques en hospitals de referència a Catalunya, entre ells a l’Hospital Sant Joan de Déu. I també ens acompanya, Dolors Rodríguez- Martín. Infermera des de l’any 1995 i doctora en Antropologia social i cultural des del 2016. Professora de la Facultat d’Infermeria de l’Universitat de Barcelona. En l’àmbit assistencial ha treballat com a infermera en el Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic de Barcelona. Té diverses línies de recerca sobre Violència de Gènere i Biaix de Gènere en salut. Com d’important és com a infermeres en la nostra pràctica assistencial i docent tenir en compte el biaix de gènere en salut?
    Show More Show Less
    58 mins
  • Khurasana - Les infermeres dels bombers
    Jun 4 2026
    La ciutat de Barcelona té el seu propi cos de Bombers, un dels més antics de l’estat espanyol. Data de 1833 i el seu nom oficial és Servei de Protecció Civil, Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament. Efectua una mitjana de 20.000 serveis anuals, la meitat són salvaments i incendis, però també hi ha assistències tècniques i prevenció. Hi ha sis parcs de bombers distribuïts per la ciutat, a més d’un parc d’estiu a Vallvidrera, a la serra de Collserola. Però els Bombers de Barcelona també tenen una unitat sanitària amb 25 infermeres i cinc ambulàncies. La Núria Perapoch és una de les infermeres d’aquesta unitat. Es va diplomar el 1999 i forma part de l’equip sanitari de Bombers de Barcelona des del 2010. Té formació en urgències i emergències extrahospitalàries. La seva és una història de vocació total, que neix de quan ja era estudiant i va descobrir el seu interès per la feina de bombers. I també ens acompanya el Marc Solanes, infermer des del 2016. Té formació en malalt crític i emergències. Va treballar cinc anys com a infermer a Hospital Vall d’Hebron, passant per reanimació, unitat de cremats, UCI, urgències. I des del 2022, treballa com a infermer en l’equip de Bombers a Barcelona.
    Show More Show Less
    1 hr
  • Khurasana - A cor obert
    May 13 2026
    Aquest 12 de maig, Dia internacional de la Infermeria, volem dedicar el nostre episodi de Khurasana a totes aquelles professionals, siguin novells, joves, expertes o veteranes, que es dediquen a fer cures, a instrumentar una operació, a posar una via, a extreure sang, a administrar una medicació i, sobretot, a escoltar, calmar i informar. També a les que fan recerca, docència i gestionen la salut. Fa un any vam dedicar l’episodi del 12 de maig al doble testimoni de dues personalitats públiques que tenien molt a agrair a les infermeres. Un era el còmic i actor José Corbacho, que va explicar detalls del seu trasplantament de ronyó. En aquesta ocasió, hem canviat d’òrgan trasplantat: qui s’ha “buidat”completament és el Carles, trasplantat de cor ara fa dos anys, després de mitja vida bregant amb una arrítmia congènita. I l’acompanya la Marta Merino, infermera quirúrgica que treballa fent trasplantaments de cor i cirurgia cardíaca a l’Hospital Clínic de Barcelona. Una conversa interessantíssima que ha tingut un gran final: ja fora de càmeres i de micròfons, la Marta ha consultat el seu calendari laboral i ha comprovat que ella va formar part de l’equip de trasplantament que li va posar el cor al Carles. No ho sabia cap dels dos. Ho han descobert perquè just abans de la intervenció, el pacient va demanar que li deixessin a prop les seves “pedres de la sort”. La intervenció va ser un èxit i la conversa i el retrobament, també.
    Show More Show Less
    59 mins
  • Khurasana - Prevenir el suïcidi
    Apr 10 2026
    Unes 600 persones moren per suïcidi cada any a Catalunya. De fet, des de l’any 2008, el suïcidi és la primera causa de mortalitat externa, és a dir, la que no és natural o per malaltia, i està molt per sobre dels accidents de trànsit. Segons l’informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona del 2025, el suïcidi és la primera causa de mort prematura en homes (sobretot majors de 85 anys) i la quarta causa en dones. La Judit Pons és infermera especialista en salut mental del Consorci Hospitalari de Vic i tot un referent dels programes d’atenció a la conducta suïcida. Ens ha esclarit si efectivament baixen lleugerament els suïcidis (com sembla que indiquen les darreres xifres), ens ha parlat d’indicis, de causes, de com escoltar i acompanyar. I sobretot del gran repte: la prevenció del suïcidi. Però no ha vingut sola. L’acompanya la Magda Borràs, pacient de la Judit, que va fer un intent de suïcidi. I ara, superat l’episodi i la situació que ho va generar, s’ha sentit amb forces per explicar-ho.
    Show More Show Less
    1 hr
  • Khurasana - Joves i sexualitat
    Mar 17 2026
    “L’educació sexual és essencial i hauria de ser obligatòria a les aules des de petits”. Aquest és un dels arguments dels dos infermers del Centre Jove d’Atenció a les sexualitats (CJAS) que hem convidat a Khurasana. Ens expliquen la situació actual dels joves davant de la sexualitat, en un moment en què la pornografia, a través d’internet i sobretot accessible al mòbil, és ja un referent per a ells. L’edat mitjana de la primera relació sexual és ara els 15 anys, ha baixat la percepció de risc per part dels joves (un terç d’entre 15 i 18 anys no fa servir preservatiu) i estan augmentant les ITS, les infeccions de transmissió sexual. Escoltem l’experiència del Jordi Baroja, infermer especialitzat en Salut Pública que ara porta l’Àrea de Comunicació del centre. I també l’opinió de la Clàudia Díaz, infermera i sexòloga que s’ocupa d’atendre les consultes dels joves que arriben al centre, situat al barri de Gràcia de Barcelona. Atenen 9.000 consultes presencials cada any i un miler llarg de consultes més per mitjà de WhatsApp. Aquestes consultes sovint estan relacionades amb ITS, mètodes anticonceptius i píndoles de l’endemà.
    Show More Show Less
    59 mins
  • Khurasana - Convivint amb un limfedema
    Feb 20 2026
    La Valeria Amizich té 58 anys i conviu amb un limfedema primari. El diagnòstic li va arribar quan tenia 29 anys, però des dels 15 ja anava encadenant infeccions sense trobar-ne el motiu. El limfedema primari és una afecció crònica en la qual s’acumula líquid limfàtic en els teixits i que causa inflamació, generalment en braços i cames (tot i que també pot afectar altres zones). La Valeria ha fet servir les xarxes socials d’altaveu, amb més de 20.000 seguidors a Instagram, i fa divulgació de la malaltia per donar-hi visibilitat. A més, ho fa compatible amb la seva feina com a TCAI, a l’Hospital Sant Camil, del Consorci Sanitari Alt Penedès – Garraf.
    Show More Show Less
    55 mins
  • Khurasana - Viure amb dolor crònic
    Jan 23 2026
    A Catalunya, 150.000 persones pateixen fibromiàlgia i 45.000 tenen la síndrome de la fatiga crònica. Es tracta de gent que pateix dolor al llarg de tota la seva vida i fan el que poden per conviure-hi, malgrat la invisibilització i la incomprensió social. “Vaig estar quatre anys estirada al llit, intentant dissimular”. Són paraules de la Gemma Cacho, una TCAI que va ser diagnosticada de fibromiàlgia i fatiga crònica ara fa vuit anys. A més, és una de les 15 persones que ha participat en el programa ActiDot del Pere Virgili dins d’un projecte de recerca qualitativa. Aquest programa l’ha liderat la Montserrat Sanclemente, professora de Farmacologia en el Grau d’Infermeria de l’Hospital del Mar i coordina el Màster d’Anestèsia, Reanimació i Dolor. La fibromiàlgia estigmatitza la persona que en pateix i socialment està vista com una persona mandrosa que s’excusa darrere de malalties mentals. Afecta quatre vegades més les dones que els homes i és més freqüent en la franja d’edat entre els 56 i els 65 anys. El símptoma principal és el dolor crònic musculoesquelètic, amb episodis de cansament, trastorns del son i de memòria. I, per altra banda, hi ha la síndrome de fatiga crònica, que genera un cansament extrem i extenuant, acompanyat de trastorns neurològics i immunològics. Sovint, fibromiàlgia i fatiga crònica van lligades.
    Show More Show Less
    53 mins
  • Khurasana - Infermeria i trastorns del son
    Dec 12 2025
    Els trastorns del son representen un problema de salut en augment a la nostra societat. Les seves conseqüències poden arribar a ser greus si no hi posem solució. Sabem que un bon descans és fonamental per a l’equilibri vital. Ens n’ha parlat Montserrat Montaña, infermera referent amb 15 anys d’experiència a la Unitat del Son de l’Hospital de Sabadell. El primer trastorn del son és l’insomni, que afecta un 25 % de la població i es tracta a l’atenció primària. El segon trastorn són les apnees obstructives del son, les AOS, que a l’estat espanyol afecten entre un i dos milions de persones, tot i que només una petita proporció (entre el 5 i el 9 %) estan convenientment diagnosticades i tractades. A Montaña l’ha acompanyat a l’estudi una de les seves pacients, Maria Lluïsa Aparicio, que va ser diagnosticada fa uns mesos d’AOS: patia apnees, tenia molts somnis, descansava malament i es quedava adormida per tot arreu. Ara porta una màquina CPAP. També ha perdut pes, ha deixat de fumar i ha millorat molt la seva situació.
    Show More Show Less
    54 mins