El temple del gos cover art

El temple del gos

El temple del gos

By: Eltempledelgos
Listen for free

El Temple del Gos vuelve a la carga. Conducido como siempre por Sergio G. Oviedo y Marc Ballestar esta vez el Rock, el Blues, el Country-Rock y el Rithm&Blues vuelven de la mano del Temple en la Barcelona Ciudad que cantaba Loquillo. Estos parias del Rock han sido acogidos ahora en Nou Barris, por los inefables hombres doctos de la legendaria Radio RSK... larga vida para ellos, larga vida para el Temple y larga vida para el Rock.© 2026 Eltempledelgos Music
Episodes
  • El Temple del Gos: NBA East Coast, quan el rock es posa les bambes.

    El Temple del Gos: NBA East Coast, quan el rock es posa les bambes.
    May 19 2026
    És sobradament coneguda la relació entre els espectacles esportius nord-americans i la música, el rock en particular, i que els americans són especialistes en el showtime no és cap secret. Això ens porta a que avui ens centrarem en una altra de les nostres passions, el bàsquet. I si parlem d'espectacle esportiu i de bàsquet, és evident al que ens referim, efectivament, el programa que ens ocuparà aquesta tarda és sobre la NBA. Més concretament ens fixarem en les ciutats que allotgen franquícies de la lliga professional de bàsquet nord-americana a l'Eastern Conference, o sigui a la costa Est. D´aquesta manera associarem a cada un dels 15 equips de l'Est amb una banda rock oriunda del lloc..., ho sabem, una frikada amb calçador, si, però divertida. Perquè passant per Boston, Philadelphia, Detroit, Miami o Nova York entre d'altres podreu sentir des dels King Buffalo a Isaac Hayes passant pels Allman Brothers o l'irrepetible Sirius d'un Allan Parsons que obria de la forma més èpica possible les series dels playoffs d'aquell United Center de Chicago que va veure com es forjava la llegenda dels Bulls d'emjei, el millor equip de la història del millor esportista de tots el temps. Òbviament podrien ser diverses les eleccions i més tenint en compte que algunes franquícies estan ubicades en veritables bressols de, no només múltiples bandes, sinó fins i tot d'autèntics gèneres musicals. Com no pot ser d'una altra manera, en un futur proper repetirem l'experiment amb l'altra costa nord-americana buscant grups musicals autòctons a la Western Conference. I atents perquè per passar una estona entretinguda parlant sobre tot això avui hem comptat amb la inestimable presència d'un clàssic al Temple del Gos, el nostre apreciat músic i gairebé ja podríem catalogar com a col·laborador oficial del programa, Alexandre Sánchez, un excepcional guitarrista de l'escena Heavy-Psych barcelonina però també gran aficionat i coneixedor del món de la NBA, entre també moltes altres frikades. Avui el Sánchez comparteix micro amb dues modestes velles glòries (més velles que glorioses) del bàsquet català apassionats per la música del cambrilenc i dels temes que es poden escoltar a qualsevol "NBA Arena", de manera que doneu-li al play i que comenci el partit.
    Show More Show Less
    2 hrs and 35 mins
  • El Temple del Gos: El rock espanyol dels '60, molt més que yeyé

    El Temple del Gos: El rock espanyol dels '60, molt més que yeyé
    May 2 2026
    El poprock espanyol dels '60 sempre ha arrossegat cert estigma de guateque yeyé i de limitar-se a la castellanització dels grans èxits angloamericans, bandes de corbata i americana a l'estil dels Beatles més meanstream, amb produccions i arreglos ensucrats i que a més el franquisme pretenia condicionar i instrumentalitzar amb aquell chaubinisme cateto de "lo nuestro es lo mejor", i tot per la por que tenia la dictadura de que lo que vingués de fora influnciés massa a una joventut que encara veia lluny la fi del règim. Però el cert és que tot això és profundament injust perquè darrera els Mustang, Los Salvajes, Lone Star, Los Bravos o Los Canarios, el que hi ha es una escena de músics excel·lents que es van pelar el cul tocant a diari directes salvatges que firmarien els Who o els Animals. Que si, que Eva María de Fórmula V es "música chicle" i "canción de verano" però quan escoltes el primer riff i et ve al cap el Summertime Blues doncs és per algo, és perquè aquesta gent potser no sabien anglès, però tenien una orella molt fina. Al cap i a la fi no només a Espanya es feien aquesta mena de "plagis", perquè quan The Who versionen precisament aquest tema d'Eddie Cochran a més d'un li debia venir al cap el Bony Maronie de Larry Williams que després els mexicans Teen Tops i un any després els madrilenys Los Relámpagos converteixen en un Popotitos que ho va petar... tot quadra, ja ho veieu. Doncs bé, d'això va el Temple d'avui, i qui millor per parlar-ne que dos persones que estaven allà quan aquesta gent tocava a Gran de Gràcia o a la sala Tokyo, és a dir el Josep Ma Mañé i el seu cosí Jordi Ballestar, al seu torn progenitor del que escriu aquestes línies. Treieu-vos els prejudicis i pugeu el volum perquè és veritat que als '70 vindran monstres com Triana o Leño, però segurament no haguéssin existit sense aquesta generació que els precedeix i que són més bons i més durs del que us penseu.
    Show More Show Less
    1 hr and 31 mins
  • El Temple del Gos: MOTORPSYCHO, a vegades és millor començar pel final.

    El Temple del Gos: MOTORPSYCHO, a vegades és millor començar pel final.
    Apr 26 2026
    Motorpsycho és una d'aquelles bandes que per trajectòria, diversitat i proliferació s'ha convertit un autèntic mastodont de l'escena progressiva i psicodèlica underground europea. És d'aquelles que fa por per on començar. Quin dels més de 30 àlbums i 20 Eps des de 1991 i fins avui és l'idoni per capbuçar-se en el power trio noruec?. Però la seva reputació sempre els ha precedit i gent habitual al Temple com el Rod Tirado (Saturna) o el Marçal Itarte (Margada) ens els havien posat pels núvols. Quan et trobes en aquesta situació no acostuma a ser bona idea començar per l'últim treball de la banda en qüestió, perquè sovint ja no és tant representatiu de tota la seva carrera o directament perquè ja no és un treball tant bo, o la banda està més "seca" d'idees i ja no és al seu "prime" com diu la meva filla. Doncs bé, aquest no és el cas de Motorpsycho, perquè si esteu com nosaltres que, no sabieu massa per on agafar les banyes del toro, aquesta vegada feu-ho pel final. L'àlbum homònim, Motorpsycho (febrer de 2025) és dels d'escolta en bucle des del seu primer tall Lucifer, bringer of light. Les seves swfits com Baltazhar o Neotzar, the second coming són apoteosis del progressiu modern i la seva elegància i força deixen l'oient en trance. Les sensacions no són diferents amb l'últim àlbum, Gaia II Space Corps (febrer de 2026) amb joies com The Oracle, Fanny Again Or o The Hornet. Avui al Temple repassem aquests dos treballs com a aperitiu del que tot indica seran més d'un programa en el futur dedicat a aquesta excepcional formació.
    Show More Show Less
    1 hr and 55 mins
adbl_web_anon_alc_button_suppression_c
No reviews yet